Contes amb tons i registres molt diferents on l’autor possiblement experimenta. Contes realistes i dramàtics conviuen amb altres aparentment més distesos, el drama de l’atur actual al costat d’una revisió del món de les novel·les cavalleresques, surrealistes i caldersianes situacions que viu algún personatge, al costat d’una típica nit de farra que viuen uns amics… Però el conjunt dels relats amaga, o destapa, cert sentiment de tristesa, de pessimisme, qui sap si mirall del seu autor. Potser sí, o potser no, de forma conscient o inconscient, l’última paraula del llibre està escrita amb aquesta intenció: autorretrat.
Entre els personatges dels relats hi ha contacte, molt apassionat alguns cops, però sempre, malgrat tot, també es construeix una mena de barrera que els aïlla. Alguns personatges fins i tot esdevenen “invisibles”, com la professora a qui els alumnes no li fan cas o el personatge que rep una notificació de l’ajuntament on licomuniquen que no existeix.
Font: Jesús M. Tibau http://jmtibau.blogspot.com/2011/06/butxacades-de-joan-todo.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada