Cristòfol Despuig

Amb motiu del 500 aniversari del naixement de Cristòfol Despuig, i aprofitant la celebració de la Festa del Renaixement, Jesús Tibau ens ha fet una crida penjar un post sobre l'il·lustre escriptor tortosí.

Demà a la tarda, a les 19 h., a la Biblioteca presentem el llibre Les Bruixes d'Arnes de David Martí, que té com a escenari principal les Terres de l'Ebre en època renaixentista. Per anar fent boca i respondre a la petició de Jesús, transcriurem un fragment d'aquest llibre (Edicions 62, pag. 248-249) on apareix com a personatge Cristòfol Despuig:

"I ara anirem a buscar el meu amic Cristòfor Despuig, que, sens dubte, serà el nostre millor guia de la ciutat. La darrera vegada que vaig coincidir amb ell vaig quedar meravellat amb el llibre que estava escribint: Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

-Però, Salvador, aquesta ciutat és enorme! On el trobarem?

-És molt senzill, Lluna. El Cristòfor és tan bon escriptor com amant del vi. Sens dubte el trobarem a la taverna del port.

Tal com va prensar el frare, el rencontre amb el seu amic va ser a les portes de la taverna, però les circumstàncies no van ser, ni de bon tros, les que podrien haver imaginat. En el moment que la LLuna i el Salvador treien el cap pel carrer, en Cristòfor estava enxarxat en una baralla que, segons els va explicar un jove que contemplava impassible l'escena, havia començat per unes suposades trampes de joc.

Just quan el trampós desenfundava la daga que portava penjada a la cintura, en Cristòfor, serè, li deia al seu rival:

-Vés-te'n a casa a dormir la borratxera. I no oblidis mai que qui a espasa mata a espasa mor.

No va caldre rés més. Mentre s'allunyaven d'allí, encara van poder sentir les blasfèmies que el borratxo, ferit al seu orgull, llançava als quatre vents mentre, assegut en un barril, els amenaçava amb el puny tancat.

- Cristòfor, veig que segueixes cultivant la teva afició pel joc i el vi de mala qualitat!- li va dir el Salvador, burleta-. Confio que aquests mals costums no t'enterboleixin massa el cap i et permetin escriure amb el mateix talent de sempre.

- Salvador!Quina alegria veure't!- va respondre l'home amb la respiració entretallada per l'esforç de la brega-. Ets el meu àngle de la guarda. Sempre apareixes en el moment oportú - va afegir mentre s'arreglava la roba abans de fondre's en una abraçada amb el frare.

El matí va transcórrer tranquil, i la Lluna va quedar impressionada pel recorregut que el Cristòfor els va oferir per la ciutat, que els va permetre visitar la catedral de Santa Maria, on van veure els púlpits i els retaures de la Mare de Déu de l'Estrella i de la Transfiguració; els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties, fundats amb l'objectiu d'adoctrinar els moriscos en la fe veritable, i on van veure els bustos dels reis i reines de la Corona d'Aragó, i les imatges dels profetes i apòstols, i per acabar, l'antic barri jueu, ple de carrerons pintats de blanc, que en una altra època havia estat un important centre econòmic"