Santantonades dels Ports de Morella, article de Raül Sanchis Francés

Sanchis Francés, Raül     Santantonades dels Ports de Morella.     Enciclopedia de les Arts Escèniques Catalanes.     Llegiu-lo a Acadèmia: https://bit.ly/3eODtkV

El Laberinto de la verdad, novetat a la secció local

Mong Tse, Bernard     El Laberinto de la verdad     [Tortosa] : Mong Tse, 2018     El laberint de la veritat recorre a conceptes que     existeixen des de fa segles i mil·lennis en civilitzacions     diferent i que quan s'encaixen entre ells, tenen la     virtut de resoldre els problemes més inesperats en tots     els àmbits de la vida humana.     Més informació: https://bit.ly/38cn5YR

Els Noms populars dels mol·luscs terrestres i d'aigua dolça del Delta de l'Ebre, novetat a la secció local

Altaba, Cristian R.     Els Noms populars dels mol·luscs terrestres      i d'aigua dolça del Delta de l'Ebre      Butlletí del Parc Natural del Delta de l'Ebre.      Vol. 2, Núm. 1 (1987, desembre) ; p. 38-39     Llegeix-lo a: https://bit.ly/2BJbB2S

Diccionari biogràfic dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), novetat a la secció local

Diccionari biogràfic dels diputats de la Mancomunitat de     Catalunya (1914-1925) / direcció: Enric Pujol i      Casademont, Josep Santesmases i Ollé     [Barcelona] : Gabinet de Premsa i Comunicació de la     Diputació de Barcelona, octubre de 2019

La Via verda de la Terra Alta, novetat a la secció local

Taller d'Enginyers de Barcelona     La Via verda de la Terra Alta /      Fundación de Ferrocarriles Españoles.     Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta.      Núm. 31 (2000, 1r. semestre) ; P. 13-37     Llegeix l'article: https://bit.ly/3hSIN8Q

Lingüistes pel carrer : estudi i proposta didàctica, novetat a la secció local

Bernat Agut, Jesús     Lingüistes pel carrer : estudi i proposta didàctica      / [Jesús Bernat Agut, Àngela Buj Alfara]     Alcanar : els autors, DL 2019     Aquest és el resultat de tres anys de faena, 686 vies públiques dedicades als nostres lingüistes, 478 poblacions des de Perpinyà a Guardamar i des del Pinós o Soses (Fraga, com Salses, no en té cap) fins a l’Alguer, amb milers de quilòmetres recorreguts i una seixantena de col·laboracions.     Descarregueu el llibre: https://bit.ly/313IKRv

Un Capítol de la Segona Guerra Mundial al delta de l'Ebre, novetat a la Biblioteca

Favà Bel, Cristina     Un Capítol de la Segona Guerra Mundial al delta      de l'Ebre : el bombardeig del Kilissi / Ester Galindo     Gómez     Recerca.      Núm. 17 (2017), p. 143-177     Llegiu-lo a: https://bit.ly/3etJuUd

Ramon Borrell, la crònica d'un temps, novetat a la Secció local

Borrell Codorniu, Ramon     Ramon Borrell, la crònica d'un temps /     Albert Curto i Laura Tienda     Benicarló : Onada, novembre de 2019

El món romà a Alcanar i al Montsià. Un exemple de poblament rural a l’antic ager dertosanus, per Ramon Járrega

Járrega Domínguez, Ramon     El món romà a Alcanar i al Montsià. Un exemple de     poblament rural a l’antic ager dertosanus      III Congrés d'Història d'Alcanar : Alcanar, 12, 13 i      14 de novembre de 2010     Alcanar : Ajuntament d'Alcanar, DL 2011. P. 39-63     Llegiu-lo a: https://bit.ly/2UQnACr

Fortificacions projectades a Tortosa en el segle XIX, novetat a la secció local

Gordillo Bel, Dídac     Fortificacions projectades a Tortosa en el segle XIX      Recerca.      Núm. 17 (2017), p. 77-92     Llegeix-lo a: https://bit.ly/2YIqtX4

Nos robaron la juventud, de Víctor M. Amela, novetat a la secció local

Amela, Víctor M.     Nos robaron la juventud : memoria viva de la Quinta del Biberón     Barcelona : Plaza Janés, febrero de 2020  Víctor Amela ha entrevistat des de fa anys en la seva secció «La contra de La Vanguardia als supervivents de la Quinta del biberó, aquests joves nascuts el 1920 als quals es va cridar a el front per lluitar en l'última gran batalla de la guerra civil. Eren nois de tot just divuit anys que el van abandonar tot per combatre a les trinxeres de el front de l'Ebre on moririen molts d'ells. Els que el van viure en les seves pròpies carns expliquen com les imatges d'aquell horror els han perseguit tota la vida. Com han viscut amb això i com han transmès aquesta memòria als seus fills i néts. Un testimoni emocionant, narrat amb passió per Víctor Amela en un exercici de enlluernador vigor periodístic.     També a ebiblio:  https://bit.ly/2N0sxEs

Els Abrics dels Masets i de les Llibreres Freginals, article de l'Informatiu del Museu del Montsià

Genera i Monells, Margarida     Els Abrics dels Masets i de les Llibreres Freginals :      Noves localitats amb pintures rupetres a la comarca      el Montsia / Josep Romeu i Castell, Joaquim Romeu i     Castell     Museu del Montsià : Full Informatiu.      Núm. 2 (1985, maig) ; p. 2     Llegiu-lo a: https://bit.ly/3hfnYEe

L'Escola en construcció : un camí en i per a la transformació, per Guillem Riba Gauxachs

Riba Gauxachs, Guillem    L'Escola en construcció : un camí en i per a la    transformació     [S.l.] : Círculo Rojo, 2019      L'escola en construcció naix de les petites-grans històries      quotidianes, de l'espontaneïtat, de l'experiència directa, de      la vida i les emocions, de l'alegria de compartir i construir     col·lectivament tot allò que puguem imaginar. Una escola      en constant redefinició, que ha d'anar canviant amb el món,      però també provocant que el món canviï.     LLegiu un fragent: https://bit.ly/2MQGeFW

Els tapissos flamencs de les edats de l'home de la catedral de Tortosa, per Joan Hilari Muñoz

Muñoz Sebastià, Joan-Hilari    Els tapissos flamencs de les edats de l'home     de la catedral de Tortosa    Circulations artistiques dans la Couronne    d’Aragon: le rôle des chapitres cathédraux     (XVIe-XVIIIe siècles)    [Perpignan]: Presses Universitaires de    Perpignan, 2014    p. 29-43    Llegiu-lo a: https://bit.ly/2XTMX8J

Panxampla : La tradició oral i la tradició escrita, article de l'Informatiu del Museu del Montsià

Arasa i Panisello, Elena    Panxampla : La tradició oral i la tradició escrita    Informatiu del Museu del Montsià.     Núm. 20 (1989, maig) ; p. 5-6    Llegeix l'article: https://bit.ly/2UrENCc

Momentos, per Ramón M. Chordá, novetat a la Secció local

Chordá, Ramón M.    Momentos : relatos     Madrid : Gregus, 2018

Novetats del mes de maig a la Biblioteca de Tortosa

Ja podeu consultar les darreres novetats arribades a la nostra secció local:

COL·LECCIÓ LOCAL

Sigue el tablero Novetats 2020 - Maig - Col•lecció Local de bmd en Pinterest. 

El caràcter internacional dels orígens de l'Observatori de l'Ebre, article de Cales Ibàñez

Ibàñez, Carles    Antecedents dels Estudis Científics a les nostres    comarques : 4    El caràcter internacional dels orígens de     l'Observatori de l'Ebre     Museu del Montsià : Full Informatiu.     Núm. 16 (1987, juliol-agost-setembre) ; p. 3- 4 ;     Núm. 17 (1988, febrer) ; p. 2-3    Llegiu els articles: https://bit.ly/2MtcjUj     i https://bit.ly/2Y61Vaa

Estella : la fada del Delta, novetat a la secció local

Franch i Rius, Carme    Estella : la fada del Delta /    il·lustracions: Júlio Aliau    Delta de l'Ebre : [s.n.], 2018        La història d'Estella, la fada del Delta,     l'encarregada de guiar als reis mags     cap al Delta de l'Ebre des d'una estella de fusta.

Un nou centre productor d’amfores a la Vall de l’Ebre: el Mas del Catxorro de Benifallet, de Pere Izquierdo

Izquierdo i Tugas, Pere     Un nou centre productor d’amfores a la Vall     de l’Ebre: el Mas del Catxorro de Benifallet    Estudis Universitaris Catalans.    Barcelona, ​​1993, p. 753-766.     Primer article sobre un lloc de producció d’àmfores    romanes prop del riu Ebre, amb segells d’àmfores    relacionats amb dues famílies senatorials.    Llegiu-lo a: https://bit.ly/374iOXa

De quan es pagava un paó a l'any : una visió d'Amposta a través dels capbreus de rendes reials dels segles XIV i XV, novetat a la Secció local

Cartes, Toni    De quan es pagava un paó a l'any : una visió     d'Amposta a través dels capbreus de rendes     reials dels segles XIV i XV / Sabina Colomé    Benicarló : Onada, 2019  Una anàlisi de l’Amposta feudal de la darreria del segle XIII i fins al segle XV, en la qual es pot descobrir quina era la delimitació del terme, quines famílies dominaven les propietats i quins usos es donaven a les diferents partides. Un terme integrat per terres de secà, de regadiu i espais de pastura, a més de terrenys aptes per a l’establiment de salines, per a la producció de sosa i també per a la pesca a les llacunes. A més, paral·lelament, la recerca fa una aproximació al nucli de la vila, en delimita alguns carrers i hi situa edificis públics, habitatges privats i comerços com les tavernes i els forns.